FliXitis

Cada any,per la mateixa època, un bon grapat de persones és afectada per un procés ,quasi enfermetat, en una vil·la anomenada Flix, on s'hi dur a terme una de les millor festes del món. Consisteix en acampar vora d'una ermita, on finalment s'acaba la festa amb una gran festival musical. Els primers símptomes són els de desinhibició mitjançant estúpits jocs inventats. En aquests, tant es donen petons (sense importar el sexe), com es fan preguntes indiscretes. Les persones no acostumades a aquests jocs normalment cauen desplomades, tot i això, sempre hi ha algun company que l'ajuda a finalitzar el camí fins l'ermita. Un cop allí, tothom balla la mateixa música (quillets, xamitos o ,fins i tot, rastis), portada a terme per grans Dj's del mateix poble. La tornada al campament sol ser costosa ,degut al mal temps que sovinteja per aquella comarca, i per l'elevat grau de "cansament" que molts duen al cos. N'hi ha molts que de tant ballar se li arriven a trencar les cares sabates. Al dia següent, tothom s'aixeca aviat per preparar el dinar, la clotxa. El cansament, que és un dels grans símptomes d'aquest procés, fa que més d'un no sigui persona durant els dies posteriors. Es recomana, a aquelles persones que el seu cos no hagi acceptat bé aquest cansament, que camini tot un dia sense calçat, es bo per la circulació. La brutícia de l'acampada farà que per molt que us netegeu, seguiu fent olor a foc de muntanya. Tot i sabent l'existència d'aquest procés, són moltes les persones que tornen a assistir,any darrere any, a aquesta cita imprescindible.